Què implica confiar els teus serveis a un proveïdor certificat en l’ENS?
16 de novembre de 2026 | Iñigo de las Heras Nuin
Ciberseguretat
Quan una empresa contracta un servei tecnològic, és habitual fixar-se primer en les seves prestacions, el preu, la disponibilitat o la qualitat del suport.
Però hi ha una altra part molt menys visible que també importa: com gestiona el proveïdor la seguretat dels sistemes que utilitza per prestar aquest servei.
Qui hi pot accedir, com s’analitzen els riscos, quins procediments existeixen quan es produeix una incidència o com es revisen les mesures de seguretat amb el pas del temps són qüestions que el client normalment no veu.
Una certificació de conformitat amb l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) permet aportar evidències sobre una part d’aquest treball.
Però per entendre què significa realment, convé anar més enllà del certificat i explicar què hi ha al darrere.
Què és l’ENS i què significa la categoria MITJANA
L’Esquema Nacional de Seguretat estableix els principis, requisits i mesures que s’han d’aplicar per protegir adequadament la informació i els serveis tractats mitjançant sistemes d’informació dins del seu àmbit d’aplicació.
L’ENS classifica els sistemes en tres categories: BÀSICA, MITJANA i ALTA.
Aquesta categoria no s’assigna de manera genèrica a tota una empresa, sinó que depèn del sistema d’informació avaluat i de l’impacte que tindria un incident sobre diferents dimensions de seguretat, com la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l’autenticitat i la disponibilitat.
En el cas dels sistemes de categoria MITJANA, la conformitat requereix superar una auditoria que avalua el grau de compliment dels requisits aplicables.
Això introdueix una primera idea important per a qualsevol client: una certificació ENS té un abast concret.
No significa necessàriament que tots els productes, serveis o sistemes d’una empresa estiguin inclosos automàticament sota la mateixa certificació.
En el cas d’Entorno Digital, la certificació abasta els Sistemes d’Informació que donen suport als serveis de Registre i Gestió de Noms de Domini i Allotjament al Núvol (Cloud Hosting) que es presten als clients amb infraestructura ubicada en centres de dades a Espanya.
Per això, quan es valora un proveïdor certificat, també convé conèixer quins sistemes i serveis formen part de l’abast certificat.
Quin treball hi ha darrere d’una certificació ENS
La certificació no consisteix únicament a superar una auditoria cada cert temps.
Al darrere hi ha un model de gestió de la seguretat que obliga a definir responsabilitats, analitzar riscos, establir procediments i mantenir mesures que s’han de poder demostrar mitjançant evidències.
L’ENS organitza les seves mesures al voltant de diferents àmbits organitzatius, operacionals i de protecció.
Però, des del punt de vista d’un client, resulta més útil traduir aquest marc a preguntes molt més concretes.
Qui s’encarrega de la seguretat?
La seguretat no hauria de dependre únicament del fet que una persona concreta conegui bé els sistemes.
L’ENS exigeix que hi hagi rols i responsabilitats definits, de manera que quedi clar qui pren determinades decisions, qui gestiona la seguretat i qui és responsable dels sistemes, la informació i els serveis.
A Entorno Digital, la seguretat es planteja com una responsabilitat transversal de l’organització. La seva Política de Seguretat de la Informació estableix una estructura de rols liderada per la Direcció General i articulada a través d’un Comitè de Seguretat autònom, encarregat de coordinar, supervisar i actuar davant de possibles bretxes o incidents.
Aquesta estructura es complementa amb accions contínues de conscienciació i formació obligatòria per al personal i els col·laboradors externs, amb l’objectiu que les bones pràctiques de seguretat formin part del treball diari.
Així, la seguretat no depèn únicament del coneixement informal d’una persona, sinó d’una estructura de responsabilitats, procediments i formació definida prèviament.
Com es detecten i prioritzen els riscos?
No tots els riscos tenen la mateixa probabilitat ni el mateix impacte.
Per això, un dels elements fonamentals de l’ENS és l’anàlisi de riscos.
L’organització ha d’identificar quines amenaces poden afectar els seus sistemes, valorar-ne les possibles conseqüències i decidir quines mesures són necessàries per reduir el risc fins a nivells acceptables.
A més, aquesta anàlisi no s’hauria d’entendre com un document que es prepara únicament per superar una auditoria.
Els riscos canvien quan canvia la infraestructura, apareixen nous serveis, es modifiquen processos o sorgeixen noves amenaces.
Per això necessiten revisió.
Qui pot accedir als sistemes?
El control d’accés és una altra part essencial de la seguretat.
No totes les persones haurien de poder accedir a tota la informació o a tots els sistemes, ni mantenir indefinidament permisos que ja no necessiten.
La gestió d’identitats i permisos implica definir qui hi pot accedir, amb quin nivell d’autorització i sota quines condicions.
A la pràctica, això també suposa revisar els drets d’accés quan canvien les funcions d’una persona, s’incorpora nou personal o algú deixa de necessitar accés a determinats recursos.
Com es protegeix l’operació diària?
La seguretat tampoc depèn únicament de reaccionar davant de grans incidents.
Bona part del treball es troba en l’operació quotidiana.
Mantenir els sistemes, revisar configuracions, aplicar actualitzacions, supervisar esdeveniments, protegir els accessos o comprovar que les mesures implantades continuen funcionant forma part d’una gestió continuada.
Són tasques que normalment es mantenen invisibles per al client quan tot funciona correctament.
Però precisament aquesta continuïtat és una de les parts més importants de la gestió de la seguretat.
Què passa si es produeix una incidència?
Cap certificació pot garantir que mai no es produirà una incidència.
El que és rellevant és que hi hagi una manera definida d’actuar quan passa.
Això implica disposar de procediments per detectar, comunicar, analitzar i gestionar incidents, així com de mecanismes per recuperar els serveis quan sigui necessari.
Tenir aquests procediments definits prèviament redueix la improvisació quan apareix un problema i ajuda a establir responsabilitats i prioritats.
Què aporta tot això a l’empresa que contracta el servei
Per a un client, el valor d’aquest treball no és únicament que el proveïdor pugui mostrar un certificat.
És el que hi ha al darrere.
Responsabilitats definides, procediments documentats, anàlisis de riscos, controls d’accés, mecanismes de seguiment i processos per respondre davant d’incidències permeten treballar amb un model de seguretat més estructurat.
Això no significa que una organització certificada estigui lliure de riscos.
Tampoc significa que qualsevol servei que presti quedi automàticament cobert per la certificació.
La utilitat de la certificació consisteix a aportar una avaluació externa sobre el compliment dels requisits aplicables als sistemes inclosos dins del seu abast.
Per això, per a una empresa que està valorant un proveïdor tecnològic, conèixer aquest abast pot ser tan important com saber que la certificació existeix.
Mantenir la certificació implica continuar treballant després d’obtenir-la
La seguretat no es manté estàtica.
Canvien els sistemes, les persones, els serveis, les amenaces i les necessitats de les organitzacions.
Per això, la conformitat amb l’ENS no s’hauria d’entendre com un exercici puntual realitzat únicament per obtenir un certificat.
Els sistemes inclosos dins del seu àmbit estan subjectes a seguiment i revisió.
En les categories MITJANA i ALTA, l’ENS estableix auditories ordinàries almenys cada dos anys.
A més, quan es produeixen modificacions substancials en els sistemes d’informació que poden afectar les mesures de seguretat requerides, s’ha de realitzar una auditoria extraordinària.
Les auditories també poden identificar deficiències o incompliments que s’han d’analitzar per adoptar les mesures correctores corresponents.
Això fa que el treball associat a l’ENS continuï després d’obtenir la certificació.
Mantenir-la implica revisar si les mesures continuen sent adequades i adaptar els processos quan canvien els sistemes o apareixen noves necessitats.
La certificació aporta informació per triar amb més criteri
Quan una empresa contracta infraestructura, hosting, serveis cloud o altres serveis tecnològics, una part important de la relació es basa necessàriament en la confiança.
El client no pot comprovar personalment cada procediment intern del proveïdor.
Una certificació com l’ENS permet disposar d’informació addicional sobre com es gestiona la seguretat dins de l’abast que ha estat avaluat.
Però convé interpretar-la correctament.
No es tracta simplement de comprovar si apareix un segell en una pàgina web.
També és raonable preguntar quins serveis cobreix la certificació, quins sistemes formen part del seu abast i com es manté aquest model de seguretat al llarg del temps.
Perquè conèixer com treballa un proveïdor quan tot funciona és important.
Però conèixer com gestiona els riscos, els accessos i les incidències permet entendre molt millor què hi ha darrere del servei que s’està contractant.










