VPS vs Cloud vs hosting compartit: com decidir sense equivocar-te (i sense caure en la trampa del preu)
25 de febrer de 2026 | Jordi Genescà Prat
Hosting
Escollir hosting sembla una decisió tècnica, però en realitat és una decisió de risc i creixement. No es tracta només de quant pagues al mes, sinó de quant et costa un mal rendiment, una caiguda o una limitació quan la teva web comença a estirar del negoci.
Moltes pimes s’equivoquen per dos motius: trien únicament pel preu o contracten una infraestructura sobredimensionada massa aviat. El 2026, la manera més segura d’encertar és entendre què ofereix cada opció i, sobretot, quins senyals indiquen que ja necessites fer el següent pas.
Hosting compartit: econòmic i simple si la web no és crítica
L’hosting compartit s’assembla molt a llogar una habitació en un edifici. La teva web comparteix servidor i recursos amb altres llocs. Això no és necessàriament dolent: per a una web corporativa senzilla, un blog o una landing amb trànsit moderat, pot ser suficient.
El més important és entendre què compres quan pagues poc. Compres simplicitat: un entorn preparat, un panell fàcil, suport bàsic i un preu baix. A canvi, renuncies a una part de la previsibilitat: si el servidor es carrega per pics d’altres webs o hi ha límits de recursos, el teu rendiment pot empitjorar encara que tu no hagis fet res malament.
És a dir: el problema no és el compartit, el problema és creure que el compartit serveix per a tot només perquè costa menys.
L’error típic és molt clar: una pime munta la web per ser a Internet i el compartit compleix. Però després comença a invertir en SEO, campanyes, continguts, formularis, catàlegs, plugins i funcionalitats, i la mateixa base econòmica ja no encaixa. Llavors arriben els ensurts: pàgines que triguen, formularis que no s’envien, caigudes puntuals… just quan més necessites que funcioni.
Quan té sentit de debò: quan la web és principalment informativa, el trànsit és moderat i el cost d’una caiguda puntual no posa en risc vendes o leads de manera crítica.
VPS: més qualitat, més control i recursos més previsibles
Un VPS (Virtual Private Server) és un salt qualitatiu perquè passes de compartir-ho tot a tenir un entorn virtual amb recursos més delimitats. Per a una pime, això es nota en tres aspectes molt concrets.
Més rendiment i estabilitat que un compartit vol dir que la teva web depèn menys del soroll d’altres llocs del servidor. No és màgia, és previsibilitat: quan tens recursos més assignats, el rendiment tendeix a ser més consistent, i això es tradueix en una experiència més estable per a l’usuari i menys sorpreses en pics normals de trànsit.
Més control vol dir que pots ajustar el servidor al que el projecte necessita de veritat. Pot ser tan simple com configurar memòries cau i versions concretes, o tan important com reforçar seguretat, optimitzar la base de dades, ajustar límits d’execució o adaptar l’entorn per a aplicacions que en compartit van forçades. En la pràctica, és passar de “això és el que hi ha” a “això ho puc configurar perquè rendeixi”.
Millor per a projectes que ja són negoci vol dir que el VPS comença a tenir sentit quan la web ja no és un aparador, sinó un canal de captació o venda. Si reps leads constants, si tens un catàleg ampli, si el WordPress ja està carregat de funcionalitats, o si la web forma part del procés comercial, llavors l’estabilitat deixa de ser un luxe i passa a ser una necessitat.
Aquí torna a aparèixer la trampa del preu: molta gent evita el VPS perquè costa més al mes, però després paga aquest estalvi amb temps (incidències), oportunitats perdudes (usuaris que marxen) i costos indirectes (agència, campanyes, suport, canvis urgents). El VPS és sovint el primer punt on una pime comença a pagar per qualitat real.
Cloud: elasticitat i continuïtat si la demanda és variable
El cloud no és només un servidor millor. Sovint implica una manera diferent de pensar: més possibilitat d’adaptar recursos, més opcions de redundància i una infraestructura pensada per a escenaris on les coses canvien ràpid.
Escala millor davant de pics vol dir que si fas campanyes fortes, tens temporades d’alta demanda o pots rebre trànsit inesperat (per un llançament, una menció o una promoció), el cloud té més marge per respondre sense trencar-se. En comptes de viure al límit, pots dimensionar amb més flexibilitat.
Pot oferir més resiliència vol dir que, si està ben dissenyat, no depens d’un únic punt de fallada com en un servidor clàssic. No sempre és automàtic (depèn del disseny), però el cloud s’adapta millor a escenaris on vols tolerància a fallades, continuïtat i recuperació més robusta.
Encaixa amb un model de cost variable vol dir que pots pagar segons ús. I això té dues cares: si ho gestiones bé, pagues pel que necessites quan ho necessites; si ho gestiones malament, el cost pot créixer sense adonar-te’n. Per això, el cloud no és només “més car o més barat”, és “més flexible”, i aquesta flexibilitat exigeix control.
L’error de preu aquí és diferent: a vegades una pime entra al cloud amb un enfocament barat i sense límits, i acaba pagant més per consum descontrolat o per una arquitectura poc optimitzada. El cloud té sentit quan valores continuïtat, elasticitat i creixement, i estàs disposat a gestionar-ho amb criteri.
La decisió correcta: no és el tipus d’hosting, és el cost d’equivocar-te
Si la teva web és un canal de negoci, la pregunta clau és: quant et costa que funcioni malament? Perquè el cost real no és l’hosting. El cost real és que un usuari marxi perquè triga massa, que una campanya de pagament enviï trànsit a una web lenta, que un formulari falli i perdis leads sense adonar-te’n, que una caiguda afecti vendes o reputació, o que el teu equip perdi hores apagant focs.
Quan tries pel preu, normalment compres el mínim per estar online. Però si l’objectiu és créixer, vendre o captar, necessites el mínim per funcionar bé.
Com decidir en 2 minuts sense tecnicismes
Si la teva web és bàsica i no depèn de pics ni d’operacions crítiques, el compartit pot ser una elecció assenyada: pagar qualitat extra quan no la necessites també és un error.
Si la web ja genera leads o vendes i vols estabilitat i control sense complicar-te amb arquitectures complexes, un VPS sol ser el pas lògic: pagues més, sí, però pagues per consistència, rendiment i tranquil·litat.
Si el negoci té pics, campanyes fortes, creixement accelerat o una necessitat clara de continuïtat, el cloud et dona elasticitat i marge: no és només potència, és capacitat d’adaptar-te sense que la infraestructura et freni.
La regla que evita l’hosting barat que surt car
En hosting, el barat no és el que costa menys, sinó el que menys et fa perdre. L’opció correcta és la que manté la web ràpida, estable i segura segons el paper que juga en el negoci.
Si la web només hi és, el compartit encaixa. Si la web ven o capta, el VPS sol ser inversió. Si la web no es pot caure i la demanda és variable, el cloud és estratègia.
